DONA PINCHANDO LA IMAGEN DE #SomosLaLeche

DONA PINCHANDO LA IMAGEN DE #SomosLaLeche
#Bloguerasxlalactancia

viernes, 29 de mayo de 2015

MI NUEVO DÍA A DÍA


Esta semana ha sido muy diferente. ¿Y qué ha tenido de especial, os preguntaréis? Pues que Papá Rosquillas ha comenzado a trabajar y está más de 12 horas fuera de casa de lunes a viernes, pues trabaja a bastantes kilómetros de Barcelona. Si antes las tareas estaban más repartidas, ahora todo el peso a lo largo de la jornada recae en mi persona. Rosquis cada vez está más movido y tremendo y es realmente imprevisible. Sí que es cierto que, a ratitos y según días, aparecen los abuelos de visita y me lo vigilan y entretienen un rato, pero estamos más que nada él y yo la mayor parte de la jornada.

La otra mañana estiró con tal fuerza el mantel que salieron volando platos, vasos, cubiertos del desayuno y lo que fue peor, una aceitera, originando en el suelo un maremágnum de agua, aceite y cristales rotos. Ya os podéis imaginar el festín a primera hora del día...Los días se hacen largos, pues Rosquis, aunque juega muchos ratitos solos, es tan temerario y movido que hay que tener ojos hasta en la nuca. Así pues, este post express de desahogo lo escribo mientras Rosquis intenta trepar al sofá y tirar todo lo que se encuentra en su parte superior...

Además, cada vez hace siestas más cortas, se ha convertido en todo un "Action-Baby" y a mí me han dejado "Sola ante el peligro". Y cada vez soy más clown, vigilante, cantante, runner y entertainer. Con filosofía, mucho humor y altas dosis de paciencia me voy tomando los días...

¿Cómo sobrelleváis el día a día con un peque que no va a la guardería?

viernes, 22 de mayo de 2015

VACANCES EN FAMÍLIA: UNA CERDANYA AMB ULLS NOUS


Amb un nadó de 16 mesos tan mogut i explorador com Rosquis són necessàries unes vacances de desconnexió de la ciutat i tornada a la Natura. Ha de descobrir les olors del bosc i del camp, agafar fulles i branques, veure animalons, sentir la remor dels rierols, respirar aire pur, córrer, jugar...

Les vacances que recordem amb més tendresa són les de la nostra infantesa, plenes de sensacions visuals, sonores i auditives. Sempre portaré dins meu, de manera especial, un viatge que vaig fer a la Cerdanya amb l´escola. Vam estar en una casa rural i desde allà vam anar a fer excursions per l´alta Cerdanya i el sud de França, vam muntar a cavall, vam veure vaques, van ser moments de viure i descubrir un entorn nou. Fa dos estius, quan estava embarassada de Rosquis, vam decidir tornar amb el meu marit en aquells paratges, aquest cop allotjant-nos a Bellver de Cerdanya i redescobrint no només les olors de la Natura, sino també els poblets, les seves esglésies, la bonhomia de la gent de pagès...

L´estiu passat, quan Rosquis tenia 5 mesos vam fer les primeres vacances amb ell i vam anar a deixar-nos conquerir per L´Empordà més desconegut i rural, fugint una mica de les platges i del turisme, vam poder fer passejades pels poblets típics, amb tranquil.litat, sense presses, seguint els ritmes del nostre nadó i gaudint d´unes primeres vacances en família, de petits grans moments quotidians en una casa rural, que sempre portaré al cor.

Aquest any ha estat ple de canvis i d´estrés, la vida ens ha portat per dificultats laborals que no ens esperàvem i l´economia domèstica se´ns ha ressentit. Per això, quan vaig poder sol.licitar entrar a la promoció de Madresfera per unes vacances per a tota la família gràcies a la fundació Pere Tarrés se´m va obrir el cel.

A la seva web http://www.peretarres.org dins de la pestanya "Família"-"Albergs i Cases de colònies" podem optar a 6 cases-alberg en entorns únics de la geografia catalana, com la Costa Daurada, el Pre-Pirineu, El Pirineu Lleidatà, el Collsacabra, el Moianès i la Cerdanya i, el que és més important, a preus realment asequibles. En totes elles, les famílies podrem fer tot tipus d´activitats, desde tallers, tirolina, excursions a paratges naturals, coves, etc. En el nostre cas, escolliríem la Casa Anna Maria Janer, situada a La Cerdanya, perquè vam passar per Llívia, però, a causa del mal temps, no vam poder visitar-la com ens hauria agradat i seria la manera de tancar un cicle vital: La Cerdanya de la infantesa, la de l´embaràs i ara també seria la que viuríem amb ulls nous, la Cerdanya del nostre nadó.


I vosaltres, coneixíeu les propostes de vacances familiars de la Fundació Pere Tarrés? Què us semblen?

Peu de foto: Vista exterior de la Casa Anna Maria Janer, a Llívia, La Cerdanya.

miércoles, 6 de mayo de 2015

MAMÁ ANTES QUE BLOGGER: UN CAMBIO DE PRIORIDADES


Yo era periodista y blogger antes que mamá. Me encanta el cine, como muchas de vosotras sabéis, y en la web Facesonthebox podía dar rienda suelta a mi pasión de ver películas y hablar sobre ellas. Hace casi 16 meses que soy mamá y mis prioridades comenzaron a cambiar.

Ya no veía tanto cine, ni leía revistas especializadas, sino que me comencé a interesar en temas relacionados con la maternidad, la lactancia y la crianza que me pudieran orientar y ver si iba por el buen camino con Rosquis. Me conecté al twitter, empecé a visitar algunos blogs, mis primeras búsquedas fueron sobre lactancia y di con los blogs bebetetaymimitos.es y mimosytetablog.es. Empecé a leer, a buscar y encontré que había muchos más blogs sobre maternidad y que, las RRSS estaban llenas de mamás que compartían sus experiencias, sus sueños, sus desvelos y su día a día en este camino tan exigente y tan satisfactorio como es la maternidad. Me abrí cuenta de twitter de @AnimalitosTuyyYo y desde allí iba siguiendo a todo este nutrido grupo de mamás (luego me di cuenta que también había papás). En unos meses, sentí la necesidad de ponerme a escribir yo también y dar rienda suelta a todo aquello que me daba vueltas por la cabeza sobre Rosquis y los desafíos de ser mamá primeriza.


El blog lo empecé con muchas ganas, pero sin ponerme la obligación de escribir tantos posts al mes o a la semana, aunque cada vez me iba haciendo más productiva. AnimalitosTuyYo se convertía en una vía de escape. Además, decidí unirme a Madresfera también.


En 8 meses en la blogosfera maternal, he estado al tanto de las novedades y me he comunicado desde esta nueva ventana al mundo. Desde que Rosquis ha comenzado a descubrir el mundo, a caminar, a explorar, a ver la vida como una pequeña personita que cada vez se mueve más y demanda más de mí como madre, siento que quiero y debo acompañarle en esta nueva y apasionante etapa lleno de retos, peligros, alegrías y descubrimientos. Cada día es distinto, cada vez aprendemos algo nuevo, he comenzado a mirar el mundo a través de sus ojos, de sus ilusiones, de sus desafíos y me pongo tanto en su lugar que siento más la necesidad de estar siempre a su lado que de ponerme a escribir frente a la pantalla del ordenador.

Jugamos, teteamos, hace la siesta encima de mamá, andamos juntos, reímos y lloramos...¡y se nos ha abierto el cielo en estos pequeños grandes momentos cotidianos! Perdonad si no me prodigo mucho por aquí. Como si de una regresión a mi más tierna infancia tratara, estoy redescubriendo el mundo que me rodea a través de los ojos de un bebé de casi 16 meses. En este momento, me siento más mamá que blogger. Supongo que será una etapa, ¿o quizás es un cambio de prioridades vitales?. Ya os iré contando...

¿Os ha pasado lo mismo que a mí?